Les lesions són una de les principals preocupacions de les persones que practiquen esport. Tanmateix, cadascuna té una magnitud i un abast diferents. Quan apareixen les que aparentment tenen un recorregut de més llarga durada, comencen a sorgir dubtes i preocupació sobre el grau d’afectació real i les seves conseqüències, sobretot de cara al calendari de competicions previst. I d’això, malauradament, al TRIR3LAY també en tenim experiència.
I és que cal que tinguem en compte dos vessants que són indiscutibles: per una banda, què ens passa quan ens lesionem, i per altra, com ens pot afectar aquest problema físic en la planificació de la temporada i en la nostra salut mental.
Conèixer la importància de la lesió
Quan coneixem l’abast de la lesió, els passos a seguir seran diferents depenent de la seva gravetat: no és el mateix una fissura provocada per una caiguda que una lleu molèstia en un grup muscular. Les teves sensacions són el primer senyal que et poden indicar quina podria ser la rellevància del problema. I sense cap mena de dubte, el primer pas que cal fer és visitar al metge de capçalera, tant si preveus que es es pot tractar d’una inflamació o de quelcom més greu. En aquesta primera exploració, podràs començar a sortir de dubtes i saber, per exemple, si cal derivar-te a un especialista en traumatologia.
Sovint, s’acudeix directament al fisioterapeuta, saltant-se les primeres visites mèdiques. Perquè la feina del fisioterapeuta sigui el més eficaç possible, cal haver realitzat les proves preliminars per tal que el resultat d’aquestes avaluacions donin prou informació per encarar el millor tractament.
Com solucionar una lesió crònica?
Segons indica Iván Herrero al seu article “Cómo enfrentar una lesión” a PLANETATRIATLON, l’única manera de recuperar-se d’una lesió crònica és “volviéndola aguda. Volverla al punto como si estuviera recién hecha, hablando en plata.” Herrero conclou que “por esta razón, cuando acudes a un fisio con una lesión crónica, sientes tanto dolor tras los masajes realizados por el profesional de turno.”
Llavors, què fem amb la planificació de la temporada?
Sobretot, si tens molèsties, has de parar de seguida. És millor parar dos o tres dies per fer baixar una inflamació i aconseguir una recuperació ràpida, escoltar el nostre cos, que no pas seguir estressant-lo i que la lesió s’allargui més del compte.
En qualsevol cas, la lesió no desapareixerà ni millorarà si segueixes entrenant. Potser en una setmana d’entrenaments de descàrrega, on la intensitat sol ser més baixa, pots no sentir molèsties. Malgrat tot, els dolors tornaran quan la intensitat dels entrenaments siguin els habituals. I en aquest punt sabrem que la lesió s’ha cronificat. I llavors l’obligació de parar l’activitat és imprescindible. El problema és que no sabem per quant de temps i com ho podrem encaixar a la programació d’entrenaments a nivell competitiu.
Perdre de 3 a 5 setmanes d’entrenament és suficient per notar una davallada important en els nostres avenços esportius i, per descomptat, com més temps d’inactivitat, més difícil serà la tornada a la competició.
I el “coco”?
Cal, també, que tinguem cura de l’aspecte psicològic que ens comporta una lesió. Gairebé sempre, un problema físic ens fa aflorar la por per saber com gestionar aquest temps d’inactivitat i, fins i tot, què ens suposarà en un futur per a la pràctica de l’esport. Aquesta ansietat, molt habitual en aquesta problemàtica, ens afecta massa. I pensar que tornar a la “normalitat” dels entrenaments previs a la lesió serà fàcil, pot provocar-nos recaigudes.
Per això cal aprendre a recuperar-se mentalment d’una lesió, de la mateixa manera que ho fem quan per un problema físic anem al fisioterapeuta. Formar part d’un club com el TRIR3LAY sempre pot ser una ajuda extra, on poder compartir amb els companys i companyes les teves inquietuds i preocupacions. Disposar d’ajuda professional a nivell mental, sempre ens pot donar una empenta per superar aquest tràngol.
La recuperació mental pot ser tant o, fins i tot, més dura i exigent que la recuperació física, fent encara més difícil que un o una atleta torni a rendir al màxim nivell. A l’esport, la fortalesa mental és tan important com l’aptitud física per assolir l’èxit. Per això, cal treballar activament amb una perspectiva positiva, realista i optimista. Donat que els esportistes som fans de les dades d’entrenament, què millor que establir uns objectius clars i realistes? Cal posar-nos objectius que, a més, puguin adaptar-se a possibles contratemps que sorgeixin durant el nostre període de recuperació.
Un altre mètode que ens pot ajudar és la visualització, de nosaltres en la tornada als entrenaments més exigents, amb el nostre cos sa i fort de nou. I sempre amb un esperit positiu i optimista: quan tenim grans desafiaments a la vida, la nostra ment es pot ennuvolar amb pensaments negatius. Això és perquè el mecanisme del cervell està programat per centrar-se en les amenaces immediates o el pessimisme en lloc de ser optimista. Repetir diferents afirmacions positives pot ser una estratègia molt efectiva.
Les ganes de tornar a competir i rendir com ho fèiem abans de la lesió és tot un desafiament per a la nostra recuperació i paciència. És el que s’anomena ansietat anticipatòria, un problema fruit de l’estat d’inseguretat pel que vindrà. Davant d’això, la recomanació és oblidar-se d’aquesta incertesa que ens fa bullir la sang i centrar-nos en el present, així com posar tots els nostres esforços en la recuperació.
