El Triatló: Fomentant Passió i Salut entre les Noves Generacions

El triatló és una disciplina que requereix molta dedicació i una gran inversió de temps d’entrenament.

La passió per aquest esport sovint es contagia a tota la família, que acaba fent d’acompanyant a totes les competicions. És en aquest punt on es pot observar l’entusiasme i la determinació que inspira a altres persones a participar en aquesta disciplina. En algunes ocasions, aquesta atracció es transmet als fills, que acaben decidint unir-s’hi i iniciar-se en aquest apassionant món.

Certament, no és l’esport que tots els nens i nenes comencen a practicar d’inici; molts opten pel futbol, bàsquet, voleibol, tenis o ciclisme, entre d’altres. Una gran majoria de joves s’incorporen a l’esport amb l’objectiu de socialitzar-se, divertir-se, mantenir-se actius i millorar les seves habilitats personals.

En l’entrenament dels menors de 18 anys, és clau considerar els factors socials i motivacionals que els impulsen a participar. Si la motivació ve de l’exterior, la possibilitat d’abandonament és elevada.

Entre els 10 i els 17 anys, l’abandonament arriba al 80%, causat per la baixa autoestima esportiva i la falta de motivació intrínseca. Això presenta un desafiament en la seva formació, subratllant la importància del paper de pares, mares i entrenadors/es.

Cal reforçar els èxits dels atletes joves, utilitzant paraules i un llenguatge corporal positiu. L’atleta ha de comprendre que l’èxit va més enllà de l’aptitud física i que el desenvolupament continu de les habilitats és essencial. Amb el temps, l’èxit guanya importància. Molts dels qui comencen amb el triatló no hi romanen, ja que experimenten diferents disciplines per trobar la que els permeti destacar, ja que la diversitat de les disciplines del triatló possibilita la participació simultània en diversos esports.

El triatló ofereix una dimensió de socialització única en comparació amb molts altres esports, pel fet que els esportistes aprenen a entrenar en grup i a gaudir de la companyia dels seus companys, tot i que en el moment de la competició es tracta d’un esport individual. Aquesta característica el converteix en una activitat especial. Per tant, a l’hora de decidir quan participar en competicions, és essencial tenir en compte els nivells de creixement, maduresa i desenvolupament dels joves esportistes.

Com ja hem esmentat, els dos agents clau per donar suport als joves atletes són els els pares i mares i els entrenadors/es. Així doncs, des del TEAM TRIR3LAY, enumerarem una sèrie de consells, tant per als uns com per als altres, amb l’objectiu d’ajudar els esportistes a prosperar en aquest esport.

PARES i MARES:

1️⃣ Participar activament en el suport dels fills/filles, evitant involucrar-s’hi massa i afegir pressió addicional a aquests.

2️⃣ Donar-los suport per promoure l’activitat, proporcionant-los recolzament tan verbalment com gestual quan entrenin o competeixin.

3️⃣ Comprendre que els reptes són responsabilitat dels fills/filles i no dels pares/mares. Per tant, cal donar-los suport segons les seves habilitats, aptituds i coneixement de l’esport.

4️⃣ Malgrat que la competició tingui importància, és essencial recordar que l’objectiu principal dels joves i de les joves atletes és gaudir i desenvolupar diverses habilitats. En moltes ocasions, els pares/mares els generen pressió abans de la competició, podent provocar una important paràlisi en els seus fills/filles.

5️⃣ De vegades, els pares i mares es motiven a entrenar també, la qual cosa pot generar més empatia amb l’experiència del triatló, reforçant encara més els assoliments dels/de les atletes.

6️⃣ Amb el pas del temps, la importància de la competició creix, sempre que aquest creixement vagi acompanyat del desenvolupament d’habilitats, maduresa i competències personals.

ENTRENADORS/ES:

1️⃣ Incloure els pares i mares com a part integrant del suport als esportistes i organitzar trobades periòdiques per compartir els objectius que s’han de treballar amb aquests, d’acord amb la seva edat.

2️⃣ Desenvolupar activitats lúdiques per als esportistes que augmentin el seu gaudi, com ara jocs de carrera, exercicis d’equilibri a la bicicleta i activitats aquàtiques, a més d’aprendre a nedar. En resum, instaurar hàbits des de joves.

3️⃣ Promoure la col·laboració en grup per fomentar la socialització, alhora que se subratlla la importància de l’evolució de les pròpies habilitats en la progressió d’aquesta disciplina.

4️⃣ Preparar mentalment els esportistes per abordar totes les disciplines, proporcionant una comprensió de cada una i destacant les seves respectives dificultats.

5️⃣ Evitar comparacions que puguin generar una disminució de la seva autoestima en els infants, evitant que se sentin inferiors als seus companys i companyes.

6️⃣ Proporcionar suport verbal i no verbal, evitant crítiques constants i fomentant l’aprenentatge a través dels errors, alhora que s’empoderen donant eines per millorar.

7️⃣ Elaborar plans diferenciats per als atletes adults i nens/nenes, respectivament.

8️⃣ Promoure la tolerància a la frustració des de la infantesa, reconeixent que aquest esport requereix temps i que no és necessari que tot surti perfecte.

9️⃣ Estimular els nens i nenes perquè trobin una motivació intrínseca per entrenar, gaudir i desenvolupar habilitats. Això, sumat a l’entrenament en grup, reforçarà el seu compromís amb el col·lectiu i els inspirarà a millorar les seves pròpies habilitats.

🔟 Decidir conjuntament amb els/les esportistes quan és el moment oportú per competir.

Entrenar atletes menors de 18 anys és complex, fet que emfatitza la importància del suport durant aquestes fases. No es tracta només de proporcionar-los un pla d’entrenament, sinó de mostrar una dedicació més profunda. Actualment, són pocs els equips que ofereixen entrenament per als joves i les joves.

Resumint, amb atletes joves és crucial prioritzar la diversió en la pràctica d’aquest esport per tal d’evitar l’abandonament. Aquesta lliçó serà molt valuosa per a aquells i aquelles que comencen en l’esport després de ser persones adultes, ja que recorda la importància de gaudir del que fem i que no sempre tot es basa en la competició.